Aquest blog recull l'hemeroteca de les crítiques de literatura infantil i juvenil publicades
en diversos mitjans per Andreu Sotorra des del 1989 fins a l'actualitat.
Per fer una cerca avançada per autor, editorial, títol, edat recomanada o temàtica,
utilitzeu l'aplicació personalitzada de la columna «Explora aquest blog»

El blog «La Saloquia» consta de dos apartats:

1) El que inclou les crítiques del 1989 al 2005, amb el contingut incorporat directament en el blog.
2) El que inclou les crítiques des del 2006 fins a l'actualitat amb el contingut dins el web de l'autor.
_____________________

31 d’agost del 2013

Flanagan i Carlota: l'altra cara de Melissa P.


Andreu Martín i Jaume Ribera. El diari vermell del Flanagan. Col·lecció Columna Jove. Editorial Columna. Barcelona, 2004. A partir 14 anys.

Gemma Lienas. El diari vemell de la Carlota. Il·lustracions de Carles Cubeiro. Col·lecció Narrativa. Editorial Empúries. Barcelona, 2004. A partir 14 anys.


        Aquests dos diaris vermells, aquestes dues novel·les —potser caldria dir-ne "manuals de ficció" per ser clars d'entrada, o encara, "ficció de manual", per orientar millor els lectors—, es complementen. Es fa difícil, doncs, establir la diferència que els seus autors han establert utilitzant el personatge del Flanagan, per una banda, i el de la Carlota, per l'altra, per explicar als lectors i les lectores que coneixen bé aquest parell d'icones de la literatura juvenil com s'ho han de fer per respondre als seus inicis i les primeres experiències sexuals.
         Més aviat les dues visions, la masculina i la femenina, interessen com a informació preventiva tant a joves de l'un com de l'altre sexe. La justificació del projecte col·lectiu Martín-Ribera-Lienas es resumeix en tres punts: a) Cada 14 segons, al món, un o una adolescent s'infecta amb el virus de la sida. b) Cada any, al món, 14 milions d'adolescents donen a llum a una criatura.  c) Cada any, a l'Estat espanyol, dotze de cada mil noies d'entre 15 i 19 anys es queden embarassades.
         El fet literàriament històric és que la casualitat fa que el Flanagan, d'Andreu Martín i Jaume Ribera, i la Carlota, de Gemma Lienas, es coneixen al metro i al cap d'un temps inicien relacions sexuals. I aquesta experiència la transmeten als seus lectors joves per posar-los en antecedents a partir dels seus dubtes. Per això són dos llibres complementaris, entre altres coses perquè, al marge de la relació establerta entre els dos personatges, allò que expliquen, tant en Flanagan com la Carlota, tot i coincidir en situacions idèntiques, no sempre són vistes de la mateixa manera.
        Que ningú no es pensi, però, que autors i autora s'han adreçat només als joves. Diria que darrera dels seus personatges hi ha la secreta intenció d'haver escrit dos manuals de ficció que també poden interessar els adults, no només per confirmar si algunes de les aventures sexuals que s'hi relaten s'assemblen a les de la seva adolescència sinó també per fer una mena de  màster en orientació sexual per aplicar a casa o als centres educatius.
           Dos llibres sense fronteres, doncs, per saltar, amb un registre clar, de la pubertat a "la primera vegada", als mètodes anticonceptius, a la regla, al primer coit, a les malalties de transmissió sexual, al sexe i la violència, a les perversions, a l'homosexualitat o la convivència. I tot, a través de dos diaris vermells dels dos protagonistes, que donen raó als títols, i que s'intercanvien com un tresor.
       Les dues propostes, un cop feta la lectura, deixen els lectors adolescents ben ensinistrats per entrar, d'amagatotis dels grans i sense manies, a la lectura d'una altra novel·la que, en aquest cas, sí que es pot qualificar de "manual de pràctiques". Es tracta de 'Melissa P.' (Editorial Columna, 2004), el relat d'aquesta noia italiana de disset anys que als quinze ja ho tenia tot molt clar en qüestió de sexe i que, amb permís dels autors del Flanagan i la Carlota, dóna tres tombs als dos personatges, a qui, tot i que ella va passar per BCN en un viatge de fi de curs, no devia tenir oportunitat de trobar-se'ls al metro. I potser més val així, és clar, perquè la tal Melissa —hi estaran d'acord els que l'hagin llegida—, sí que és un manual de ficció tota sola. Pobres Flanagan i Carlota si se l'arriben a trobar pel camí de la seva iniciació sexual!


[Suplement Cultura diari AVUI, 3 juny 2004]